Ruta Albera de Requesens

Búnquers de Masarac: Es tracta de construccions militars portades a terme per l'organisme franquista denominat "Servicio Militar de Construcción". Aquestes fortificacions pertanyen a l'extensa i àmplia xarxa de búnquers i nius de metralladora, bastides entre els anys 1940-45, que s'estén tot al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l'Empordà.

La DO Empordà:

És una històrica denominació vinícola que elabora vins tocats per la tramuntana, que els aporta personalitat en concentrar els sucres i les aromes dels raïms. La garnatxa i la carinyena són les joies de la DO, amb una gran riquesa varietal, ja que produeix totes les varietats de garnatxes i carinyenes - negra, blanca i roja-. La gamma de vins inclou negres, blancs, rosats, dolços i escumosos.

Cantallops:

El lloc i l'església són esmentats el 844 en un precepte atorgat a favor del monestir de Sant Quirze de Colera, on consta que els monjos d'aquest cenobi havien poblat el territori i edificat l'església de Sant Esteve (de Cantalupis). El lloc pertanyia al comtat de Peralada.

Castell de Requesens:

El document més antic on es parla del castell de Requesens és del 30 de juny de l’any 859, moment en què encara existia l’únic comtat d’Empúries-Rosselló. Trobem la vall de Requesens entre la Via Augusta i la Via Domitia, dos dels passos més importants del Pirineu oriental: el del Perthus i el de Banyuls. La seva situació és important si ens endinsem en la història i els diversos fets ocorreguts en aquesta zona. L’any 1893, el mestre d’obres figuerenc Alexandre Comalat va posar-se al capdavant de les obres, que van acabar l’any 1899.

Tomàs de Rocabertí, el vescomte que havia iniciat la reconstrucció de Requesens, va morir abans que el castell es pogués inaugurar, deixant com a hereva del vescomtat ni més ni menys que la seva germana. Va ser per aquest motiu que, un any després, quan la restauració va haver finalitzat, va ser Adelaida de Rocabertí, la nova vescomtessa, qui va celebrar les festes d’obertura del castell. Malauradament, Adelaida va morir misteriosament menys d’un mes després de la inauguració.